Un dia faré viure
el meu estel nòmada
i aniré lluny de les rutes
per camins oblidats
el meu cel estarà obert
el meu esperit alliberat
donaré al món
la petjada dels meus passos
menjaré les flors
i beuré la llum
ja no tindré pors
només seré amor
les ribes de la meva vida
s’allunyen i s’acosten
es tornen estrelles
que brillen a la nit

– Moebius